Una coproducció amb TV3 i el patrocini de:

 

 

STORYLINE

Documental televisiu que fa un recorregut pels 35 anys d'història del Teatre Lliure a través de les persones que l’han fet possible, fent especial atenció als inicis del projecte.

 

TEMA

L'1 de desembre de 1976, el Teatre Lliure obria les portes de Gràcia al públic i aixecava el teló a una proposta diferent i trencadora dins del panorama teatral nacional. La utopia d'un grup de tres directors, onze actors i quatre tècnics entrava en escena en un moment de la història del nostre país en el que la tant reclamada llibertat d'expressió tot just començava a treure el nas.

 

“Què es pot esperar d’una colla de franctiradors bojos que confonen el teatre amb una aventura personal? Què es pot esperar d’uns afeccionats que barregen la gestió, la producció i fins i tot la posada en escena amb l’amistat i l’amor? Què es pot esperar d’uns incontrolables que fan del teatre una manera de viure i del lloc de treball la seva pròpia casa?”.

Fabià Puigserver

 

Aquesta frase d’en Fabià insinua allò que s’ha anomenat “l’esperit del Lliure” i que configurava el principal anhel d’aquell grup de joves: una manera de fer i viure el teatre amb el màxim compromís personal, professional i social, una recerca constant de la complicitat de l’espectador, la formació continua i global dels seus components, la consolidació d’un col·lectiu de treball estable, amb un lema molt explícit: “un teatre d’art per a tothom”.

 

Van ser anys de molt d’entusiasme, feina, compromís, passió, il·lusió. Només el fet d’aconseguir un local per començar, ja va ser tota una aventura en la que van comptar amb la complicitat dels socis de la Cooperativa La Lleialtat, de Gràcia. Directors, tècnics, actors, tots participaven en el procés de producció, de principi a fi, per tal de reduir despeses i poder dedicar els diners a la subsistència col·lectiva. Cosien peces de vestuari, pintaven decorats, buscaven mobiliari i atrezzo pels Encants a bon preu, retallaven les entrades del públic, decidien junts una primera programació, i sempre sota l’exigent mirada del mestre Fabià Puigserver.

 

Va ser una aventura molt engrescadora, rica en experiències i anècdotes, èpica en les formes i el context, que ha deixat una primera generació d’artistes extraordinària.

 

Com en tots el projectes col·lectius, la continuïtat és un repte i, en aquest cas, s’ha superat amb escreix. La utopia va fer-se realitat i 35 anys ininterromputs de treball seriós, de recerca constant de camins inexplorats, de proximitat amb l'espectador, d’aposta pel teatre públic, han convertit el que era només un somni en un referent teatral tant a nivell nacional com internacional.

 

Però qualsevol projecte que busqui perllongar-se en el temps passa per una transformació inevitable, pel canvi forçós de protagonistes, per l’adaptació constant a la realitat canviant. La transformació del vell somni d’aquell grup coratjós de joves, i de no tant joves, no és només una evidència sinó una necessitat. Per tant, com mantenir-se fidel a “l’esperit del Lliure” en una situació tant diferent? Com combinar les dosis necessàries de fidelitat i de renovació? Què és el que cal mantenir –només perquè és una marca d’identitat de la casa– i el que cal anar modificant per no trair l’essència del projecte original? Què en queda avui d’aquell “esperit del Lliure”? Què el continua fent un teatre diferent de qualsevol d’altre?

 

A partir de les experiències personals i vivencials, de les anècdotes i les opinions d’aquells/es que han fet possible i han contribuït a l’existència del Teatre Lliure, farem una reconstrucció nostàlgica i apassionada d’aquells inicis valents i ambiciosos i, fent un seguiment cronològic de les diferents etapes evolutives, acabarem fent un retrat del Teatre Lliure avui.

 


Lancaster 10, 1º 2ª

08001 Barcelona

 

manual@manualproduccions.com

www.manualproduccions.com